El temple parroquial s’alça al cim de l’antiga vila closa. Fou bastit durant la segona meitat del segle XVIII seguint l’estil neoclàssic, identificable pels diferents elements que componen la massissa façana principal: la porta d’accés amb pilastres toscanes d’escàs relleu, coronada per un timpà semicircular sense cap decoració; el frontó triangular que remata la façana, amb un òcul motllurat de reduïdes dimensions, i les pilastres que recorren verticalment la façana, emmarcant la porta d’accés i una gran rosassa. A l’extrem sud-oest s’alça el campanar, de planta quadrada, amb grans finestres de mig punt on s’ubiquen les campanes. L’accés a l’església es realitza per unes escales i una petita placeta construïdes per salvar el desnivell existent amb els carrers del voltant. A l’interior del temple, l’espai s’articula en tres naus amb capçalera recta, marcades a l’exterior per les pilastres de la façana principal. Destaca el retaule barroc de pedra situat a l’absis, que conté una imatge del sant titular. Després de la conquesta cristiana del valiat de Siurana al segle XII, al qual pertanyien els Omellons, aquestes terres foren incorporades a la recentment restaurada arxidiòcesi de Tarragona. A les butlles papals del segle XII no consta l’església dels Omellons, que molt probablement era sufragània de la parròquia de Vinaixa. Entre els segles XIII i XVIII, els Omellons van dependre del monestir de Poblet, al qual es van incorporar després que Berenguer de Puigverd, fill d’un dels primers repobladors del terme, cedís testamentàriament el poble i les seves pertinences l’any 1204. Al llarg del segle XIII, Poblet es va anar fent amb els drets que tenien altres famílies sobre els Omellons, però no serà fins al segle XV que l’administració sobre aquest i altres territoris aparegui totalment estructurada.